INTRODUCCIÓ

Aquest curs, els alumnes de la classe de 4t d’ESO de l’Escola Tabor, hem hagut de realitzar un treball sobre un de dos temes: la Postguerra o la immigració.

Nosaltres vam decidir fer-lo de la immigració i hem comptat amb els testimonis dels nostres avis i parents, que van viure de primera mà aquest fet.

Als anys seixanta i setanta del segle XX, a l’època del creixement econòmic, a Espanya, van tenir lloc grans moviments de població. Més de cinc milions de persones van emigrar. Uns van deixar la seva terra i van marxar a grans ciutats espanyoles, uns altres van abandonar el país i van sortir a treballar a l’estranger. Aquesta situació va finalitzar als anys 80, quan va acabar l’èxode rural i van tornar molts dels emigrants.

Això era degut principalment a causa del gran creixement econòmic  i el baby boom[1], que va provocar un augment de població. A més, la modernització del camp va fer que es produïssin diversos èxodes rurals, on quatre milions de pagesos van emigrar cap a les ciutats per buscar-hi feina.  D’aquesta manera, com que també havia augmentat el turisme, la major part de la població espanyola va començar a treballar en indústria, serveis i la construcció. 

A partir d’aquí, Espanya es va convertir en un país urbanitzat. Els camps es van despoblar  i les ciutats van créixer molt ràpidament, i la gran onada d’emigració va provocar que molta gent visqués en unes situacions desfavorables.

Però les activitats econòmiques de les ciutats no van poder absorbir tota la població immigrant que necessitava feina i com a conseqüència, uns dos milions d’espanyols van emigrar a diferents països europeus.

“Salí de mi tierra

me fuí con dolor,

si hay alguien que reparta justícia,

de mi se olvidó.”

-S. Távora, Quejío[2]

Pel que fa a la documentació original dels nostres avis i parents, nosaltres hem pogut trobar principalment fotografies i alguns estris com ara planxes per la roba, monedes, ràdios, gibrelles, quinqués, etc.

Respecte el mètode d’investigació que hem seguit, hem elaborat un guió d’apartats a seguir i hem entrevistat els diferents testimonis. A partir d’aquí hem extret tota la informació i les conclusions de la immigració en aquella època, amb les quals ens hem adonat de la seva situació i hem après com la vivien i l’afrontaven dia a dia sense l’ajuda dels parents més pròxims.

                                                                Ariadna Blasi, Natàlia Garcia, Tània Banús

                                             Santa Perpètua de Mogoda, 28 de desembre del 2013

---

[1] Creixement extraordinari de la natalitat durant un període breu, de cinc o deu anys.

[2] Aquesta frase mostra la ràbia i/o el desengany que sent la gent que va haver d’emigrar, ja que la seva terra no els va donar el que necessitava per viure, tot i que se l’estimaven molt.